El foc i l'aigua han discutit
al fons del bosc,per una juguesca.
Quan l'una crida,l'altre s'encrespa
i deixen l'aire ple de neguit.
Tanta cridòria,a què treu cap?
Parlen de vents i de nuvolades.
Per què es barallen?Ningú no ho sap.
Ni l'un ni l'altre no ens ho diran.
S'han embestit talment dues feres:
(són quatre gotes escadusseres
i un tou de brases agonitzat!)
De tal manera s'han esforçat
que la baralla és acabada:
la brasa,humida,ja és apagada;
de calor,l'aigua s'ha evaporat.
Al clot del bosc torna a haver-hi pau;
per entre flors i cuques amigues,
hàbils com sempre,passen formigues
duent engrunes cap al seu cau.
