El PapaBenetXVIabandonaràel Pontificatel 28 de febrerperraonsde salutis'iniciaràllavors elprocedimentd'elecciódel nousuccessorde Sant Pere. El PapaBenetXVI haprovocat unagrancommocióiperplexitaten el móncatòlicen anunciar,per sorpresa,la seva renúncia alPontificat,que seràefectivaales8 del vespredel 28 defebrer. "Els meusforces,per l'edatavançada,nosónjalesadequadesperexercirde la manera adequadael ministeripetrí",va dir elSant Pare,en llatí,al final d'unconsistoriperdecidir trescanonitzacions. El Papa,que complirà86 anysa l'abril,va reconèixerquenotéel vigornecessari"pergovernarla barca de Pere",ja queles seves energieshadisminuïtnotablementdurantelsúltimsmesos. Les primeres anàlisisdesprés de conèixerla notícia,inclòs el queharealitzatel portaveu delVaticà,el parejesuïtaFedericoLombardi,coincideixen quela dimissió,encara queinesperada,éscoherentambel pensamentexpressatpel Papaen diversesocasions,sobretot en elllibreentrevista,"Llum delmón",que va realitzarel periodistaalemanyPeterSeewald. Quan esfaciefectivala renúncia,esconvocarà elconclave."PerPasquatindrem unnou papa",va avançarLombardi.
Penso fer-me trobador, seguir terres i cantar a les dames dels castells que em volguessin escoltar. Sé que no totes són belles ni tenen els cabells daurats ni els ulls que semblen estrelles ni els llavis ben dibuixats. ...Alguna deu ser graella. i una altra, de cos neulit; o tenir nas de patata, ulls de peix o front pansit... Aquestes, vull! Les boniques, si escoltaven el meu cant, no estarien tan contentes ni m'ho agrairien tant. Són les menys afavorides, les fàcils d'acontentar; volen creuen que el cantaire no les pretén enganyar. Penso que em correspondrien amb bon sou i tracte bo, ja que el món no trobarien millors cantaire que jo. Em veuria de les dames ben rebut i ben pagat; ...i, de passada, els duria un bri de felicitat. JOANA RASPALL
Per carnaval,veureu quina disfressa més rara m'he buscat: em trauré del damunt tanta falònia que ara em cobreix sense anar disfressat No riuré l'acudit que no té gràcia, ni aplaudiré el discurs que em sembla va; i tampoc compraré, Pel què diran,allò que no em fa falta; ni em posaré de puntetes per ser d'un mida més alta entre els més alts.Tindré la meva mida. Tampoc m'arronsaré! De tots els coneguts ,preferiré els de tota la vida; aquells que de debò,pobres o rics, sé que són bons amics, encara que no tinguin gran carrera ni puguin oferir-me bon dinar, que l'amistat es manté de primera, també,amb nous i pa. Potser que molts diran que no em coneixen si m'hi presento així, camuflat sota aquest antifaç que no s'estila, de la sinceritat. Joana Raspall
2 de febrer "SI LA CANDELERA PLORA, EL FRED ÉS FORA... SI LA CANDELERA RIU, EL FRED ÉS VIU" Així diu la dita popular més coneguda en referència a aquesta
festa. I quin sentit té? Resulta que el dia de la Candelera, és a
dir, el dia 2 de febrer, és just el punt mig de l’hivern: fa tants dies
que va començar com els dies que falten perquè s’acabi. I si fem
cas a la dita, segons el dia que faci durant la Candelera, sabrem com serà la resta d’hivern que ens
queda: si plou aquest dia, la resta d’hivern gaudirem d’una temperatura
primaveral. En canvi, si fa sol … no amaguem els abrics perquè encara
farà fred fins que no s’acabi aquesta estació. En l’època dels romans, coincidint amb aquesta data, se celebrava la
festa de la llum, en homenatge a la primavera que ja s’estava acostant.
Ja en aquella època es feia una mena de celebració on es
repartien espelmes a tots els assistents per guardar-los de les
malalties pròpies d’aquesta època de freds. Encara ara, a les esglésies, es reparteixen petites espelmes com a senyal d’aquesta celebració. Una alta tradició de la Candelera és beneïr les candeles de cera.
Feliços els nens quan hi ha pau . Ells juguen i canten tots junts . Les mares els miren i riuen. I ningú esta trist. Caramels i joguines,tots compartim. I ajudem a tothom . Tots estem contents. Anirem plegats buscant la pau . Tristesa i guerra s’han acabat.