LA CANDELERA

2 de febrer 
"SI LA CANDELERA PLORA, EL FRED ÉS FORA... 
 SI LA CANDELERA RIU, EL FRED ÉS VIU"


Així diu la dita popular més coneguda en referència a aquesta festa. I quin sentit té? Resulta que el dia de la Candelera, és a dir, el dia 2 de febrer, és just el punt mig de l’hivern:  fa tants dies que va començar com els dies que falten perquè s’acabi.
I si fem cas a la dita, segons el dia que faci durant la Candelera, sabrem com serà la resta d’hivern que ens queda: si plou aquest dia, la resta d’hivern gaudirem d’una temperatura primaveral. En canvi, si fa sol … no amaguem els abrics perquè encara farà fred fins que no s’acabi aquesta estació.
En l’època dels romans, coincidint amb aquesta data, se celebrava la festa de la llum, en homenatge a la primavera que ja s’estava acostant. Ja en aquella època es feia una mena de celebració on es repartien espelmes a tots els assistents per guardar-los de les malalties pròpies d’aquesta època de freds.
Encara ara, a les esglésies, es reparteixen petites espelmes com a senyal d’aquesta celebració.
Una alta tradició de la Candelera és beneïr les candeles de cera.

   

POEMA DE LA PAU

Feliços els nens quan hi ha pau .
Ells juguen i canten tots junts .
Les mares els miren i riuen.
I ningú esta trist.
Caramels i joguines,tots compartim.
I ajudem a tothom .
Tots estem contents.
Anirem plegats buscant la pau .
Tristesa i guerra s’han acabat.

Loubna i OLiver

GUERRA I PAU

El foc i l'aigua han discutit
al fons del bosc,per una juguesca.
Quan l'una crida,l'altre s'encrespa
i deixen l'aire ple de neguit.
Tanta cridòria,a què treu cap?
Parlen de vents i de nuvolades.
Per què es barallen?Ningú no ho sap.
Ni l'un ni l'altre no ens ho diran.
S'han embestit talment dues feres:
(són quatre gotes escadusseres
i un tou de brases agonitzat!)
De tal manera s'han esforçat
que la baralla és acabada:
la brasa,humida,ja és apagada;
de calor,l'aigua s'ha evaporat.

Al clot del bosc torna a haver-hi pau;
per entre flors i cuques amigues,
hàbils com sempre,passen formigues
duent engrunes cap al seu cau.
               
  JOANA RASPALL














 

L'HISTÒRIA DE LA TERRA

DIVERSITAT

Un gat d'orelles punxegudes
que està cansat
de tanta llet fresca
que s'ha begut,
plantat com una estàtua
està mirant com neden
els peixos del riu
davant els seus ulls.

Miolant li pregunta:
- Què en treuen, els peixets,
del riu, on no hi ha llet
per a beure?
Els peixets se'l miren:
-Què en treu, el gat, de la llet,
si amb la por que té
no pot nedar?

Jèssica Solanes

DIVERSITAT

Un bou de banyes llargues
que té la panxa plena
de tantes herbes fresques
que s'ha menjat,
plantat com una estàtua
està mirant com passa
un núvol d'estornells sobre el seu cap.

Remugant es pregunta:
-Què en treuen, infeliços,
del cel, on no hi ha herbe
per a menjar?
Els estornells se'l miren:
-Què en treu, el bou, de l'herba,
si amb la panxa grossa
no pot volar?

JOANA  RASPALL

AQUÍ

AQUÍ

ImageChef.com Poetry Blender

EL LLIBRE QUE LLEGEIXO

TÍTOL: La niñeea mágica y el BIG BANG
AUTORA: Emma Thompson
TEMÀTICA: Màgia i aventura
FOTOS: